El Bac es la denominació de la antiga lluita tradicional valenciana. El seu nom prové de la paraula
valenciana “bac” definida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a “caiguda d'una persona a
terra que li provoca un colp fort”, A la zona interior de la Comunitat Valenciana que és tradicionalment
castellanoparlant i per influència del valencià, esta paraula es castellanitza i fossilitza apareixent el
terme “baque” com a sinònim de caiguda forta.
Encara que actualment no apareix en el diccionari de
la RAE, el Diccionari d’Autoritats (diccionari de la llengua castellana) de 1726, així com el Diccionari
històric de la llengua espanyola (1933-1936) d’esta institució, recull el terme “baque” en esta
accepció.
D'acord amb la filosofia general de l'esport, cal que els lluitadors honren els valors d'esportivitat i joc
net i que mai lesionen intencionadament el seu company esportista durant la competició.
Amb freqüència modificades, i sempre subjectes a modificacions addicionals, les regles ací
disposades han de ser conegudes i acceptades per tots els lluitadors, entrenadors, àrbitres i delegats.
El reglament exhorta tot aquell que practica l'esport a un combat total i universal, amb total
honestedat i joc net per al plaer dels espectadors i d'esta manera honrar les nostres tradicions,